Enguany m’he decidit a escriure poemes en valencià malgrat no saber escriure-ho correctament però compte amb la inestimable ajuda de Kristina per a corregir-me els abans de la publicació
Gràcies Kristina Molinillo
La teua llum 2 d’Abril de 2019
«Mirant al cel ple de punts brillants
perfilant figures imaginàries
i d’entre tots els punts, una estrela
esta estrela ens marca el camí
per a trobar-nos i compartir el viatge
botant de punt en punt fem esclatar la llum
marcant la direcció que hem de seguir
fugint de la negror per a trobar la llum
que il·lumina amb la mirada dels teus ulls»
«Eres el sol que fa el dia i la nit al tancar els teus ulls
No hi ha estreles en el cel quan tu no estas
Si hi ha llum se que estas a prop
per a donarme la calor i la força
per a obrir nous camins per a escampar
la llum, la força , i la calor
necessària per a arribar on s’encreuen els camins”
«allà on naixen infinitat de fils
que obrin formant les noves sengles
que fan els camins pels quals tu i jo caminem
escampant la llum i l’energia
el vent transporta la claredat destapant al món
En el cel tornen a brillar infinitat de punts de llum
van en totes direccions compartint a vegades parts del camí,
a vegades llargues , a vegades xicotetes
a vegades només ens encreuem donant més llum
però no puc enganyar-me
perquè cap llum brilla com tu»
———————————————————————————————————————————
nosaltres 21 de Març de 2019
Temps i temps pasats, temps i temps viscuts
nostàlgies, alegrias, records i esperances també
vull reviure eisos sentiments que em fan sentir viu
perquè que és viure si no et queda el records de lo viscut?
recordem lo agradable, les bones experiències
però són les altres les que m’han ensenyat
a gaudir de les coses senzilles
disfrutar de la teua companyia
i sentir com el món gira al voltan del sol
tot canvia amb el moviment
ahir eram tu i jo hui son nosaltres
hem guanyat al temps no hem perdut res
ens hem guanyat jo a tu i tu a mi
despres ha vingut l’univers, les estreles i els cometes
els planetes i els satèl-lits i nosaltres ballant emb ells
al so de la música que el temps fa sonar i s’emporta el ven
estem en moviment tu , jo i l’univers
pel camí s’obri la llum dibuxant els colors
la psicodelia de colors pren forma dels records
imatges sobreposades desde el primer dia
vull juntar tots el colors per a fer las imatgens
del futur per a repetir el passat i el present
però el moviment esborra eisas imatges
deixan la llum amb les que formarem
postals del futur a mesura que el temps
passa i nosaltres nem vivint, anem gaudin
fent las formes que ompliran les postal de futur
——————————————————————————————————————–
La primavera 12 de febrer de 2019
El dia s’allarga omplint de llum tota l’ànima
els colors omplin els espais esguitant alegria
El cos s’inunda d’una vitalitat desconeguda
Gaudir de la natura més viva, dóna sentit a la vida
I la nit?
Les estreles piulen dibuixant tot el que mai has vist
i la lluna t’enlluerna quan fixes la mirada per esbrinar
les cares i carasses que mostra a voltes segons el teu desig
perquè ella reflectix la teua imaginació i els teus ànims,
sembla que els planetes s’hagen conjurat per enviar
tota l’energia que fa brollar la multitud de colors
que saturen els sentits al vore esclatar la vida
hi ha llum, hi ha menjar, hi ha alegria que més vols
per a cantar, per a ballar i gaudir de la companyia
a l’obrir els ulls i despertar al teu costat
la calor del teu cos m’embriaga de pler
el teu perfum és barreja amb les fragàncies
de les flors que apareixen per doquier
saturen el meu cos de sentits i sensacions
conegudes i perdudes en l’oblit
hem eixit de la foscor que ha regnat
massa temps i ara destronada està
per la llum que ens dóna el sol
d’eixos dies més llargs per a gaudir
sentir la vida en totes les expressions conegudes
són els mesos d’exaltació abrumadora
els instints a ras de pell és desborden
ja està ací a plegat per fi la primavera comença
————————————————————————————————————————————–
La llengua 26 de Gener de 2019
És el parlar, és la comunicació, és com et dic les coses
A l’escriure pot ser que ho faci mal per això t’ho dig i no t’ho escric
perquè m’agrada parlar-te a l’orella, i quan estem a prop
bufar-te i veure eixe esgarrif que et fa tremolar i maleir
Ho has tornat a fer! ja està bé!
Bo doncs, si vols te l’escriure malgrat saps que no seguis les normes
jo escric fonèticament perquè de menut no me les ensenyaven
I ara de major han posat la normalizació per a qualificar el que sap i el que no les sap
No és per a comunicar si no és per a avaluar les normes que s’han inventat
Per ha separar dos llengües germanas, per a diferenciar dos gotas d’aigua
Però si tu m’entens i jo et comprenc perquè no puc
parlar-te i bufart-e a l’orella quant estem aprop
esgarrifar-te i cridar-me o com a voltes hem fet
mingar-nos a petons y comunicar-nos com tu i jo sabem