edubellver

Inicio » Poemas » poemas en la nostra llengua

poemas en la nostra llengua

Enguany m’he decidit a escriure poemes en valencià malgrat no saber escriure-ho correctament però compte amb la inestimable ajuda de Kristina per a corregir-me els abans de la publicació
Gràcies Kristina Molinillo

La teua llum                                                  2 d’Abril de 2019

«Mirant al cel ple de punts brillants

perfilant figures imaginàries

i d’entre tots els punts, una estrela

esta estrela ens marca el camí

per a trobar-nos i compartir el viatge

botant de punt en punt fem esclatar la llum

marcant la direcció que hem de seguir

fugint de la negror per a trobar la llum

que il·lumina amb la mirada dels teus ulls»

«Eres el sol que fa el dia i la nit al tancar els teus ulls

No hi ha estreles en el cel quan tu no estas

Si hi ha llum se que estas a prop

per a donarme la calor i la força

per a obrir nous camins per a escampar

la llum, la força , i la calor

necessària per a arribar on s’encreuen els camins”

«allà on naixen infinitat de fils

que obrin formant les noves sengles

que fan els camins pels quals tu i jo caminem

escampant la llum i l’energia

el vent transporta la claredat destapant al món

En el cel tornen a brillar infinitat de punts de llum

van en totes direccions compartint a vegades parts del camí,

a vegades llargues , a vegades xicotetes

a vegades només ens encreuem donant més llum

però no puc enganyar-me

perquè cap llum brilla com tu»

———————————————————————————————————————————

 

nosaltres                                  21 de Març de 2019

Temps i temps pasats, temps i temps viscuts

nostàlgies, alegrias, records i esperances també

vull reviure eisos sentiments que em fan sentir viu

perquè que és viure si no et queda el records de lo viscut?

recordem lo agradable, les bones experiències

però són les altres les que m’han ensenyat

a gaudir de les coses senzilles

disfrutar de la teua companyia

i sentir com el món gira al voltan del sol

tot canvia amb el moviment

ahir eram tu i jo hui son nosaltres

hem guanyat al temps no hem perdut res

ens hem guanyat jo a tu i tu a mi

despres ha vingut l’univers, les estreles i els cometes

els planetes i els satèl-lits i nosaltres ballant emb ells

al so de la música que el temps fa sonar i s’emporta el ven

estem en moviment tu , jo i l’univers

pel camí s’obri la llum dibuxant els colors

la psicodelia de colors pren forma dels records

imatges sobreposades desde el primer dia

vull juntar tots el colors per a fer las imatgens

del futur per a repetir el passat i el present

però el moviment esborra eisas imatges

deixan la llum amb les que formarem

postals del futur a mesura que el temps

passa i nosaltres nem vivint, anem gaudin

fent las formes que ompliran les postal de futur

——————————————————————————————————————–

La primavera                            12 de febrer de 2019

El dia s’allarga omplint de llum tota l’ànima

els colors omplin els espais esguitant alegria

El cos s’inunda d’una vitalitat desconeguda

Gaudir de la natura més viva, dóna sentit a la vida

I la nit?

Les estreles piulen dibuixant tot el que mai has vist

i la lluna t’enlluerna quan fixes la mirada per esbrinar

les cares i carasses que mostra a voltes segons el teu desig

perquè ella reflectix la teua imaginació i els teus ànims,

sembla que els planetes s’hagen conjurat per enviar

tota l’energia que fa brollar la multitud de colors

que saturen els sentits al vore esclatar la vida

hi ha llum, hi ha menjar, hi ha alegria que més vols

per a cantar, per a ballar i gaudir de la companyia

a l’obrir els ulls i despertar al teu costat

la calor del teu cos m’embriaga de pler

el teu perfum és barreja amb les fragàncies

de les flors que apareixen per doquier

saturen el meu cos de sentits i sensacions

conegudes i perdudes en l’oblit

hem eixit de la foscor que ha regnat

massa temps i ara destronada està

per la llum que ens dóna el sol

d’eixos dies més llargs per a gaudir

sentir la vida en totes les expressions conegudes

són els mesos d’exaltació abrumadora

els instints a ras de pell és desborden

ja està ací a plegat per fi la primavera comença

————————————————————————————————————————————–

La llengua                                       26 de Gener  de 2019

És el parlar, és la comunicació, és  com et dic les coses

A l’escriure pot ser que ho faci mal per això t’ho dig i no t’ho escric

perquè m’agrada parlar-te a l’orella, i  quan estem a prop

bufar-te i veure eixe esgarrif que et fa tremolar i maleir

Ho has tornat a fer! ja està bé!

Bo doncs, si vols te l’escriure malgrat saps que no seguis les normes

jo escric fonèticament perquè de menut no me les ensenyaven

I ara de major han posat la normalizació per a qualificar el que sap i el que no les sap

No és per a comunicar si no és per a avaluar les normes que s’han inventat

Per ha separar dos llengües germanas, per a diferenciar dos gotas d’aigua

Però si tu m’entens i jo et comprenc perquè no puc

parlar-te i bufart-e a l’orella quant estem aprop

esgarrifar-te i cridar-me o com a voltes hem fet

mingar-nos a petons y comunicar-nos com tu i jo sabem

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Únete a otros 27 suscriptores